
Ja tenim una copa. La del Rei. Ara a per la lliga el diumenge (o dissabte). Quin partidàs!, quin joc mes preciosista!. Quins gols! Fantàstic!!!!!!!
Felicitats Barça i Barcelonistes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Simplement el blog d'un aficionat del Barça
Avui he vist al telenotícies com estan preparant el punt de trobada els de l'Athletic de Bilbao. Ja hi havia molta gent fent juerga per allí. Ho han comparat amb el punt de trobada del Barça en el qual no hi havia ningú. Si el entusiasme sumés punts, ja sortiriem amb un clar desavantatge. Els bilbos celebren aquest aconteixement com el que per a ells és. Un aconteixement que no succeeix cada any. Fa 25 anys que no guanyen cap copa i clar, la possibilitat de guanyar-ne una en aquest panorama de desolació genera una gran il·lusió. Carrers de Bilbao engalants amb l'equip de fa temps, vestits fets a mida, etc... signes de que fa temps que es preparen emocionalment per aquest partit, tan l'equip com l'afició. Només amb l'empenta ja haurien de guanyar de sobres.
Sembla que ha passat molt temps des que el Barça va golejar a l'equip de la capital espanyola a domicili, però realment només fa una setmana. I es que estem vivint moltes emocions i quan això passa sembla que el temps es dilata. Encara no ho haviem paït i sense temps d'assaborir la victoria que ja ens vam haver de centrar en el Chelsea. Resultat, un nou esclat de joia, aquest cop de diferent factura. Desprès de dues hores d'acumular tensió, la joia va esclatar en forma d'un orgasme col·lectiu amb el gol del 'puto Crack/Gusiluz' al minut 48 del partit. Evidentment la rabia del Chelsea també va esclatar en la mateixa proporció però en sentit contrari. I es que per mi el futbol segueix la llei de la termodinàmica de l'acció/reacció.